lunes, 28 de septiembre de 2015

Mostra fotogràfica a Can Batlló: CONTRA L’ESCALA DE GRISOS O ESCAC I MATE AL GÈNERE A CAN BATLLÓ

Durant un mes tindrem al bar de Can Batlló aquesta mostra de fotos. Esteu totxs convidadxs!

CONTRA L’ESCALA DE GRISOS O ESCAC I MATE AL GÈNERE A CAN BATLLÓ

Hi havia una vegada uns moviments socials on tot era en colors obscurs: del gris inert del sexisme al gris pudent de l’heteronormativitat. Era un món en què, tot i que els activistes s’omplien la boca amb paraulotes com ara “transformació social”, hi havia uns límits cromàtics que mai no es qüestionaven, una colla de tonalitats vitals compartides fins i tot amb els que eren considerats l’enemic.
Tot era molt esperable: els homes eren homes, que manaven i ho decidien tot, i s’ajuntaven amb les dones, que també eren dones, que obeïen i complaïen. I punt. Tot el que s’escapava d’això no existia, o pitjor encara: no era de rebut, no era benvingut… en definitiva, tota la resta de colors llampants de l’arc de Sant Martí no combinaven en la revolució.
Som a l’any 2015. Els moviments socials segueixen tenyits de l’heteropatriarcat… Tots els moviments socials? No! Un llogaret poblat d’irreductibles resisteix encara i sempre a la brotxa homogeneïtzant i normalitzant de l’opresor.
Aquest petit poble és un lloc sense adreça fixa. Es reparteix, sortosament, per diferents indrets del territori i de la política que es fa als carrers, replicant-se aquí i allà. Les seves habitants són lliures, rebels, amb consciència, transformadores, orgulloses, diferents. Són activistes disposades a plantar cara a les arrels de l’opressió, a esquitxar de groc, vermell, blau, el gris dominant. És gent que guaita la vida amb una altra mirada, que fa política amb les seves pròpies maneres de viure el dia a dia, i que crida amb força que si no canviem les formes de relacionar-nos, que si continuem pintant la vida en escala de grisos, no hi ha revolució que valgui la pena.
Aquest poblet deslocalitzat, de vegades, troba un lloc on, poc a poc, es va fent fort, i s’hi instal·la per quedar-se, transformant les maneres de fer i la gent que té al seu voltant, tot omplint de coloraines el món que l’envolta. Llavors el poblat creix, es nodreix de més i més persones que començen a compartir i entendre aquesta forma diferent d’habitar el món.
Sembla que Can Batlló podría ser un d’aquests llocs. Si més no, ho és de tant en tant i ho acabarà sent definitivament. Prova d’això són aquestes imatges tretes a la Kafeta Dragguetonera feta a l’Auditori el passat 26 de juny d’aquest any, tot un exemple que la vida podem viure-la amb una paleta de colors infinits.
Aquell dia ens vam ajuntar per celebrar la nostra disidència i diversitat de gènere i sexual. Ens vam trobar per conformar-nos d’una altra manera, per transformar-nos a nosaltres mateixes, per explorar les nostres altres “jo”, per atrevir-nos a ser uns altres, i unes altres. I per reivindicar que això, precisament això, és política.
Sabem que no es canvia el món pel fet d’encabir-nos en un vestit de lluentons un cop a l’any. Però també sabem que això no és més que una mostra del que fem cada dia; si bé és cert que la purpurina i els talons potser no acabaran amb la dominació, també ho és que depenent del cos on els trobis estàn, com a mínim, sembrant la llavor de la discordia, del canvi.
Tenim un molt bon record d’aquella trobada i el volem compartir. Per això hem decidit omplir les parets de color amb aquesta petita mostra fotogràfica que reflexa el Can Batlló més divers i orgullós.
Gaudiu, agafeu els pinzells i comenceu a maquillar-vos l’ànima de colors!

IMG_8835

IMG_8864  
IMG_8878

No hay comentarios: