lunes, 23 de marzo de 2009

Hoy es uno de esos días de mierda, en los que quiero volver a casa pero que, una vez más, vuelvo a no saber dónde está.

domingo, 22 de marzo de 2009

LOS COJOLITES

Hoy voy a hacer una excepción, y así aprovecho para desmontar la categoría "sexo" :P Bajo la etiqueta "ellas en-cantan" siempre coloco a biomujeres músicas. Pues bien, nada más lejos de la realidad de este post, todos unos bioveracruzanos, los cojolites.
Pocas músicas me remueven to las entrañas como el son -el cubano, y el jarocho- (claro, aparte de la cumbia, la expresión musical suprema). El son jarocho es propio de Veracruz -México- y fruto, como todo, de un híbrido brutal, esta vez entre ritmos africanos, afrocubanos, del campesinado mexicano, y... flamencos -andaluz, árabe y gitano- (es lo que tienen los procesos coloniales). La fiesta de allí se llama "fandango" y la jarana (la guitarrita chiquita), las voces chillonas y el zapateado de los tacones bajo volantes sensuales se presentan como las protagonistas ineludibles. Y, claro, recuerdan a mi fandango de huerva, que es más un palo del flamenco, pero también una fiestona cargada de emociones sureñas.
Pocas celebraciones he vivido como la de la re-creación de los sonidos jarochos que, a la vez que me marcan y remarcan mi exilio y mi carácter tránsfugo, me traen más a la tierra que nunca.

He encontrado su disco en descarga directa aquí.
La primera es El Son sin fin, que por instantes recuerda a las sevillanas



Y mi preferida... Luna Negra. Que los disfruten:

jueves, 19 de marzo de 2009

Protege mi vida??

Y seguimos con la dichosa campañita... pero dándole la vuelta.
En sin dinero he encontrado un contra-cartel, creado por Mario Morales, para una contra-campaña buenísimo, todo un ejercicio de guerrilla de la comunicación. Una "jornada por la hipocresía" de aquellos roucos del mundo que, con su establishment opresivo perpetúan las desigualdades del planeta y se lucran con el sufrimiento ajeno. Una institución homófoba, sexista, clasista, xenófoba, exluyente, hipernormativizada y normativizadora (eso quisieran)... ay iglesia maldita... VAMOS A QUEMAR LA CONFERENCIA EPISCOPAL POR MACHISTA Y PATRIARCAL...!!!
Os adjunto el cartel de la campaña oficialosa y abajo el que la gira patas arriba!! Bravo!

ABORTO LIBRE Y GRATUITO
Y aprovecho para copiar un texto de la divina perra Helen, que me encantó, pa que se jodan: "Lo que más me gusta de estas experiencias [las 'nuestras'] es que son un privilegio, pero no de la clase rica sino de los pringados y las jodidas de siempre: la Revolución no murió con el Che, hijosdeputa, la Revolución nunca termina, y quienes odiais el cambio ni siquiera os dáis cuenta de en qué momento ni dónde se está produciendo la transformación. Ya sabemos que estaremos peor, que la vida será como en el circo, más difícil todavía, pero estamos mejor preparadas que quienes viven entre sedas y algodones. Que les den. Somos felices sin necesidad de perdices". Maravilloso...

miércoles, 18 de marzo de 2009

LINCEANDO...

Con las linces. O las ligres: mitad leonas, mitad tigres. Libre libre quiero ser, quiero ser quiero ser libre! ya lo decían las chichas!

Heroína de lo periférico está con
LAS LINCES, quienes han lanzado una campaña para el blogueo contra la iglesia (debería decir Iglesia, pero a ver si con este gesto simbólico empezamos a quitarle las mayúsculas) y su tremenda y horripilante "campaña del lince". Parafraseando a las medeak:
"Más de 2000 años de historia reaccionaria y conservadora. Ya está bien!! Los mismos que violan monjas en África Subsahariana y perdonan a los pederastas dentro de sus filas se lanzan en favor de la vida (...). La misma iglesia de las cruzadas y de mil guerras, la misma que siempre apoya a todas las dictaduras y que fue capaz de la santa inquisición. Esa es la que viene a hablarnos de la vida. Hipócritas, agoreros!! Quiénes sois para hablar de vida, cuando lo único que hacéis es administrar muerte!! Sentimos el tonito, será que se nos está pegando el rollo sermón!! Estamos hasta el koño de encontrar sus propaganda: manos que sujetan niñxs ensangrentados. Vuestras manos son las que están llenas de sangre, no las nuestras".


Así que, con LAS LINCES os animo a sumaros: "
Esta es una convocatoria para que HOY MIERCOLES 18 DE MARZO, en nuestros blogs, perfiles de facebook, twitter, etc. nos sumemos y demos una respuesta contundente a los obispos".
Porque somos
dueñas de nuestros cuerpos, porque no lograrán domesticar el deseo/no deseo y el poder de las mujeres para gestionar nuestras vidas, porque ya está bien de tanta heteronorma, de tanta familia nuclear (y radioactiva) y tanto orden hegemónico de género. Joé, ya...!!
Las linces y la heroína decimos bien alto: ALEJAD VUESTROS ROSARIOS DE NUESTROS OVARIOS!!

jueves, 5 de marzo de 2009

8 MARÇ 2009:

Crisi total al sistema patriarcal

És irònic que parlem d’una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi en majúscules, constant: la del menjar diari, la de l’educació dels fills i les filles, la de l’autoestima, la de l’abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.

I és per això que cada dia que passa esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.

De les boques de les persones que pateixen les conseqüències de la crisi surten moltes preguntes: per què les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per què es permet l’oportunisme de les empreses, que utilitzen aquesta crisi per fer realitat tants i tants acomiadaments; per què aquest suport incondicional dels estats a les entitats bancàries en “crisi i pèrdues”? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de violència de gènere, ni per assegurar l’accés als serveis públics... Per això fem nostra la reivindicació del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social ! Ha d’haver-hi recursos per fer les coses que realment importen.

Fins a data d’avui les dones seguim sent les més pobres. Seguim sent mares i cuidadores fonamentals de totes les societats: un treball imprescindible de sostenibilitat de la vida que no és reconegut ni pagat i que els homes, i tampoc el Capital ni el Govern, no comparteixen amb les dones. Seguim sent mà d’obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l’accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A treball d'igual valor, igual retribució!

Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la lesbofòbia, la transfòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per a resistir a l’ofensiva fonamentalista i conservadora, que avui a l’Estat espanyol s’expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l’avortament. Separació de l’Església i de l’Estat! Avortament lliure i gratuït!

Ens sentim identificades i donem tot el nostre suport a les dones de tot el món que resisteixen i actuen per la pau i la justícia en temps de guerra. Aquest any, de manera especial, volem fer visibles les nostres germanes de Gaza i el Congo, les dones que travessen fronteres admninistratives en pasteres arriscant les seves vides i totes les que se'n surten del cercle de la violència patriarcal i fan avançar la llibertat de totes les dones. No més violència contra les dones. Ni un arma ni un euro per a la guerra: pressupostos militars per despeses socials!

La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarietats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l’intent d’exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l’adversitat, i afrontem aquesta crisi amb rebel•lia davant un destí dibuixat amb les perspectives del capitalisme patriarcal.

Davant d’aquesta greu situació, les respostes pal•liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, enfoquem la crisi amb actitud transformadora i voluntat de participar actívament en l'elaboració d'un nou sistema social.

Per això avui, 8 de març, i com la resta de dies de l'any, sortim al carrer per reivindicar nostre dret a viure en llibertat construint alternatives feministes al sistema patriarcal.

Comissió 8 de Març. Barcelona


- Sábado 7: 17.00_Asamblea Popular de Mujeres en la Plaça dels Àngels; 22.00_Fiesta en el bar de CCCB con Les Fatales
- Domingo 8: 12.00_Manifestación desde Plaça Universitat

Más info en: CA LA DONA
Y del 3 al 15 de marzo "especial 8 de marzo" en Okupem les ones